Estàs preparat o preparada per deixar la casa dels teus pares? Sovint, escoltem parlar de la síndrome del niu buit (aquest sentiment de soledat i tristesa que solen experimentar els pares quan els seus fills s'emancipen per iniciar una nova vida fora de la llar familiar), però la veritat és que, per diversos motius, hi ha moltes persones que es fan grans i no se'n van de casa.

Sense arribar a la situació de la pel·lícula Núvia per contracte , en què uns pares desesperats per tenir un noi de trenta anys encara a casa contracten una noia perquè el motivi a independitzar-se, ho cert és que a teràpia arriben tant pares com fills buscant ajuda per intentar tancar aquest capítol de convivència sense provocar ferides. En aquesta entrada del bloc, parlem de la por i la tristesa per deixar la casa dels pares .

L'enllaç amb la família d'origen >

La llar és el lloc on s'han generat els llaços familiars i on s'han viscut molts esdeveniments. La casa familiar és com un contenidor d'afectes i relacions que un conjunt de persones han creat i enfortit dia a dia, on s'han compartit moments envoltat dels “teus”.

Sovint, n'hi ha que senten por a deixar la casa dels pares i veuen aquest lloc com una cosa impossible d'abandonar. Semblaria que la unió familiar podria trencar-se en sortir peraquesta porta que es tornarà a travessar en un futur, però ja no de la mateixa manera, es creuarà ja de manera independent. De vegades, deixar la casa dels pares sense generar fractures, dolors i picabaralles que marcaran les dues parts no és fàcil.

Desvincular-se, un complex procés

Cada família és un món, però el cert és que moltes vegades el tema de la emancipació no es tracta, probablement perquè n'hi ha que no saben com enfrontar-lo; llavors es dilata la independència de la llar familiar i això fa que moltes persones estenguin l'adolescència (es parla dels adults joves).

Hi ha una fita que marca una abans i un després a la relació pares-fills quan s'independitzen. És normal sentir por de deixar la casa dels pares ja que s'està posant fi a una etapa per emprendre un camí nou amb molts dubtes “Com m'anirà?, realment puc afrontar-ho econòmicament? I si he de tornar?” Deixant de banda les complicacions econòmiques, laborals etc., n'hi ha que tenen por de deixar la casa dels pares perquè això suposa sortir d'una zona de confort i començar a prendre decisions difícils ia abandonar rutines i haver de crear-ne de noves.

La teràpia et recolza en el teu camí cap al benestar mental i emocional

Deixar la casa dels pares abons termes

Davant el final d'aquesta etapa, la separació serà millor si la relació entre pares i fills es basa en la confiança. El procés es viurà de forma sana, com a “llei de vida”. En aquests casos, si hi ha comunicació i la decisió és presa de manera meditada i no des del conflicte (en un atac d'ira o des de l'emoció de la ràbia per algun succés que hagi tensat les relacions familiars) la transició serà més suportable. A més, les dues parts hauran tingut temps per fer una mentalització de la nova situació, i potser els pares fins i tot s'involucren en la recerca de la nova vivenda, en la decoració...

L'ajuda de la teràpia

Sovint, la desvinculació es produeix de forma natural, sense excessiu malestar ni problemes. Quan això no passa així i la separació resulta especialment dolorosa i complexa de gestionar, moltes famílies opten per anar al psicòleg per afrontar junts aquesta transició a les seves vides.

Primer amb ajuda professional, i continuant de forma després autònoma, és important:

- Establir una comunicació i escolta activa.

- Adquirir noves estratègies i perspectives i invertir emocionalment més enllà de la família d'origen.

- Començar a projectar-se al món exterior.

-Comprendre el punt de vista i l'experiència dels altres.

Deixar la casa dels pares és una nova etapa necessària a lavida de les persones. Si necessites ajuda professional per enfrontar el pas, no dubtis a demanar-la.